Ciutat Morta: història d’una censura

Por Virgili Rico García

Després d’estar absent en l’últim número de la revista, voldria aprofitar aquestes linies per donar veu a la censura patida pel documental  Ciutat Morta emés pel Canal 33 de la Televisió Catalana. El documental no és nou, preestrenat a Barcelona al juny de 2013 i estrenat a Málaga el passat març de 2014, va ser premiat al Festival de Guia d'Isora, MiradasDoc, amb una menció honorífica i també com a millor documental al Festival de Màlaga de Cinema de 2014.

El documental narra els fets ocorreguts la nit del 4 de febrer de 2006, quan als voltants d’un antic teatre ocupat on es cel·lebrava una festa, la policia va començar a carregar, mentre des del terrat de la casa ocupada començaren a caure objectes. Un d’aquests caigué a sobre un guardia urbà deixant-lo en coma per l’impacte. Poc després d’aquest incident, les detencions començaren a fer-se de forma venjativa, detenent vianants a peu de carrer que no tenien res a veure amb els successos dels voltants de la casa ocupada, sent torturats i privats de llibertat.

Les detencions foren més enllà, i la Patricia i l’Alfredo, que ni tan sols estaven presents al lloc dels fets, van ser detinguts al mateix hospital on atengueren el guardia urbà malferit, i ho foren per la seua vestimenta i les rastes que portaven, identificant-los com a antisistemes. Durant dos anys, la Patricia, estudiant de literatura, gastà tots els seus estalvis per pagar-se els advocats a l’espera d’un judici i una condemna de tres anys de presó. Malauradament, tot plegat provocà finalment que la Patricia decidís suïcidar-se durant una eixida de la presó el 2011.

El passat dissabte el Canal 33, pertanyent a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, emitia el documental amb una censura de cinc minuts ordenat com a mesura cautelar pel jutjat de primera instància 25 de Barcelona en considerar que algunes de les imatges i les opinions incorporades al documental i que fan referència a l'ex-cap d'informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona Víctor Gibanel podrien suposar una violació del seu dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

Voldria fer servir aquest espai comunicatiu, lliure i que no admet cap tipus de censura, per donar a coneixer als amics perrunos la història tràgica de la Patricia, i convidar-vos a mirar el documental íntegre que podeu veure al següent enllaç, i d’aquesta manera retre un xicotet homenatge a la Patricia i a totes les víctimes de tortures i detencions forçades per part de les forces de l’estat.