Indiferit

Por Virgili Rico García

 Xicoteta reflexió sobre el 9-N:

Hui és, sens dubte, un dia històric per al poble de Catalunya. 300 anys després que les tropes borbòniques derrotaren les austriacistes i ocuparen el territori català, al igual que feren set anys enrere al País Valencià, les urnes ixen als carrers per a que els ciutadans elegisquen si volen que Catalunya esdevingui un estat independent de l’Estat Espanyol o no. Cert és que el referèndum no és vinculant com l’escocès, però, malgrat això, significa un pas ferm que dóna la possibilitat de preguntar a les catalanes el futur que volen per a Catalunya. Per tant, isca el SÍ com el NO, es tracta d’una victòria (1). 

Des de Madrid s’ha orquestrat el discurs de la por a la resta del territori, com si d’un cop d’estat s’estiguera preparant a Catalunya, amb discursos del nivell de “votar és antidemocràtic” (!). Antidemocràtic és presentar-se a unes eleccions amb un programa electoral que després és paper mullat, antidemocràtica és la llei de seguretat, antidemocràtics són els desnonaments, les preferents, el rescat a bancs amb erari públic... Què hi ha més democràtic que donar veu al poble per a decidir el seu futur? Clar, que Rajoy està acostumat a donar la cara a través d’un plasma i no rebre preguntes dels periodistes. Com anava a deixar als partits proconsulta que llençaren dos preguntes a la gent? 

Per tant, i no volent aprofundir en el tema –què donaria per molt-, hui, 9 de novembre, és una data històrica, no només per als catalans, també per a la resta de l’Estat Espanyol. Els catalans són els precursors d’una nova democràcia, la democràcia participativa –nova en la pràctica-. Per què democràcia no és votar cada quatre anys i, mentre, deixar fer i desfer al govern de torn sense poder ser els amos dels nostres destins. Independentment del resultat, el poble de Catalunya ens alliçona en aquest aspecte, i espere i dessitje que debò servisca per canviar la política d’este estat. Per què democràcia no vol dir altra cosa que el govern del poble, i només aquest és qui decideix sobre les qüestions que l’afecten directament. 

(1) 

A dia d'avui, encara que sabem que a més d'aquesta victòria, la resposta del poble català és sí, cal apuntar que aquesta reflexió va ser realitzada abans de conèixer el resultat de la consulta